imatge_ous

Els ous

 

Els ous de pagès provinents de gallines exposades al sol i alimentades amb blat de moro, tenen més carotens que els ous comuns, i per això el rovell te un color més intens.
Sota la denominació d’ou s’entén únicament i exclusivament  l’ou de gallina, no els ous d’altres aus, com ara ous de guatlla…
Els ous són un grup d’aliments amb un alt valor nutricional.  La proteïna de l’ou és la que té més valor biològic.

Composició nutricional

L’ou és un aliment molt complet per la composició en  proteïnes, greixos, minerals i vitamines, per tant, és molt aconsellable per a qualsevol edat (infants, adolescents, dones embarassades, gent gran…).
L’ou és l’aliment ric per excel·lència.
Pocs aliments són tan fàcils de consumir, combinar i  preparar de moltes maneres a la cuina.
Les dues parts comestibles que el formen, el rovell i la clara, tenen composició i valors nutritius molt diferents.

Proteïnes: La  clara té un alt percentatge d’aigua (88%), no conté greix i per tant es pot definir com a proteïna pura. La clara  cuita és de masticació fàcil i es pot introduir en purés o  brous.

També es pot barrejar amb verdures i amanida i és una ajuda per aconseguir una dosi correcta de proteïna en moltes dietes. S’ha de consumir sempre cuita.
El rovell  també conté una part de proteïna.

Greixos: En el rovell de l’ou trobem triglicèrids, fosfolípids i colesterol. El contingut en greixos saturats dependrà de l’alimentació de la gallina, similar a les carns. El contingut de colesterol és entre 220-230 mg per ou (50 g). La clara no té colesterol (colesterol dieta<300 mg).
El rovell és ric en fosfolípids, que són beneficiosos per augmentar les HDL: és el que la gent acostuma a conèixer per colesterol bo i que ajuda a eliminar l’LDL, el colesterol dolent.
La clara no té greixos, per tant, les persones amb hipercolesterolèmia en poden consumir.

Minerals: L’ou ens aporta ferro. La principal concentració de ferro és al rovell, mentre que a la clara pràcticament no se’n troba.

Vitamines: Els ous són una font de Vit b12, sobretot el rovell. També hi trobem Vitb1, b2 i niacina, i també la Vit A i la Vit D.


Els ous blancs i rossos són idèntics quant al valor nutritiu. El color de la closca solament indica la classe de la gallina que l’ha post. El color del rovell pot ser més intens quan es tracta de gallines de corral que les de granja, depèn de l‘alimentació que rebin. No s’han de consumir els ous crus, pel risc de transmetre malalties com ara la salmonel·losi, infecció alimentària causada per un bacteri anomenat salmonel·la. Amb la cocció aquest bacteri es destrueix. Per aquest motiu, en restauració col·lectiva com ara escoles o residències d’avis s’han d’utilitzar ous pasteuritzats. Cal evitar l’ús d’ous crus en les preparacions culinàries que no es cuinaran. La mida d’un ou és molt variable: entre 30-70 g. El més usual és entre 50-60 g. A la botiga, els ous no han de ser a la nevera. A casa, sí que els hem de conservar a la nevera, en el lloc destinat als ous, sense cartró. Cal vigilar la data de caducitat. Es poden conservar 15 dies a la nevera. No s’ha de trencar la cadena de fred. No utilitzeu mai cap ou amb la closca trencada o amb esquerdes. Per saber si un ou és fresc o no, un cop bullit (10’), talleu-lo per la meitat i observeu-ne el rovell: com més al centre, més fresc. Una altra manera és quan el trenquem: la clara i el rovell s’han de diferenciar bé.